Vam passar el cap de setmana a Vidreres per poder enregistrar les vulneracions al reglament i la normativa que regula els correbous que se celebren, des de fa 33 anys, en aquest reducte de la tauromàquia a les comarques gironines.
Photo by Benjamin Herzog on Pexels.com
Vàrem filmar la tarda de vaquetes de dissabte i “el encierro” de diumenge pel matí. Per no repetir format, vam desestimar quedar-nos a la plaça portàtil on ahir va estar a punt d’ocórrer una tragèdia, una fatalitat pels humans, perquè pels animals no-humans, l’explotació innecessària a la que els sotmetem, esdevé per a ells una tragèdia constant. Malgrat els ferits de diversa gravetat (als qui desitjo una ràpida recuperació), cal recordar que l’única persona no-humana que va morir cosida a bales -després de ser linxada i vexada durant 2 dies consecutius- va ser el bou, de fet, l’única víctima que es trobava a Vidreres en contra de la seva voluntat.
Amb els companys de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous (CAC) ja fa 5 anys que investiguem aquesta forma de violència pública i subvencionada per l’administració local dels municipis taurins catalans. Les primeres 4 temporades no vam fer mai públiques les nostres investigacions ni les imatges captades a fi de preservar uns enregistraments des de l’anonimat. És una tasca activista que requereix el domini de l’incògnit mimetitzant, només així es pot copsar l’essència de la violència organitzada que protagonitzen les penyes taurines i els torejadors afeccionats. Si recordeu les imatges virals de fa 15 dies a Amposta, entendreu els nivells de violència, sadisme i alarma social que causen els correbous.
Aquestes imatges, un cop editades en forma de documental, ens serviran per donar a conèixer a la societat una realitat sobre una tauromàquia popular que no tots els catalans coneixen, diputats inclosos. I és que farà uns anys que, tot sortint d’una reunió amb l’exconseller Rull al Parlament, li recriminava que no hagués acabat amb la tauromàquia a Catalunya i que només hagués volgut fer bandera de prohibir la modalitat de tortura més explícita per deixar la modalitat dels correbous intacta i amb una normativa reglada, una incoherència aberrant i injustificable per la que es va decretar una excepció a la llei catalana de protecció animal. La manca d’interès i la covardia política que va denotar la seva resposta va fer replantejar l’acció política de la CAC i presentar en societat una ILP per abolir, de forma definitiva, la tauromàquia al país. El processisme i les noves eleccions van pausar la iniciativa, que actualment es troba a l’espera de ser reactivada en el moment més oportú.
Els correbous de Vidreres donaran pas, el cap de setmana vinent, als tradicionals de Cardona, el veritable epicentre i plaça forta del taurinisme català, perquè cal remarcar que això de la tauromàquia a Catalunya no és un fet exclusiu ni diferencial de les Terres de l’Ebre, sinó que se’n fa per tot el país, des d’Aiguaviva de Bergantes fins a Millars i de Santpedor a El Torricó. Aquest no és un assumpte territorial ni de confrontació entre veïns, aquesta és una xacra que s’escampa per tota Catalunya, dirigida per una minoria d’addictes al sadisme, sociòpates en potència que utilitzen la cultura de la tortura, la tradició de l’opressió i l’art de la violència com a fonaments atàvics per justificar la tauromàquia, enrocar-nos en la normalització de la barbàrie i fer-nos còmplices passius en la seva empresa d’evitar el progrés social. Els correbous són un problema de tots, i del que el Parlament i el govern de la Generalitat en són els màxims responsables.
- Publicat el 2 de setembre de 2019 en diversos mitjans d’àmbit nacional
ATIANT LLETRES 